23. dic., 2019

L’Espanyol mereix quelcom millor.

Opinió Ernest Vilches Rull.

És evident que estem patint la crisi més gran dels últims anys. S’hi sumen la crisi institucional i l’esportiva. A això, també, hi podem sumar la imatge que donen del club, alguns grups quan es desplacen per aquests camps de Déu, en qualitat de visitants. Aquest problema de la imatge del nostre club és endèmic.

Tothom té la solució i alguns “remenen la merda amb un bastó”. És evident que el president Chen “propietari del club”, no l’ha gestionat, de bon principi, amb l’encert que ho fa amb les seves empreses. Tot això dificultat per la distància entre ell i les seves persones de confiança. La bicefàlia entre Òscar Perarnau i Roger Guasch, no ha funcionat i la solució està per veure. L’un al carrer i l’altre degradat en les seves funcions. Això deixa en una sola persona tot alló que, fins ara, no ha funcionat.

Els mateixos que van apostar per Gallego i van gestionar la marxa de Rubi, a espatlles del president Chen i van avalar fitxatges de segona fila, continuen sent els qui ens han de treure del pou. L’afició crida a l’èpica: “pit i collons”, “si se puede”. El club està malalt i els símptomes es reflecteixen en el primer equip que és, amb diferència, el pitjor de la categoria.

Estem, com vulgarment es diu, amb els pixats al ventre. Les properes decisions marcaran per a bé o per a mal el nostre destí.

L’afició no fallarà, però fallaran ells???

Tots plegats han convertit un club històric, en un club sense una imatge pública creïble, amb un seguit de càrrec en qui ningú no creu.

L’Espanyol mereix quelcom millor.