23. sep., 2018

ORGULLÓS DEL MEU EQUIP

 

ORGULLÓS DEL MEU EQUIP

 

Sí, és cert, l’Espanyol va tornar a perdre al camp del Real Madrid i ja fa 22 anys que no hi guanyem

 

Això no obstant, hi ha dues formes de perdre un partit de futbol.  Una és l’habitual amb què el nostre equip ha perdut els partits al Santiago Berrnabeu, sense lluitar, sense quasi oposar resistència, en resum fent pena.

 

Però enguany, tot ha estat diferent. Quan el Real Madrid va marcar el seu gol, un gol que sense VAR potser no hauria pujat al marcador, el partit q diferència dels altres anys, no es va acabar, l’actitud dels nostres jugadors ens feia tenir esperances d’aconseguir quelcom de positiu de l’imponent estadi madridista.

 

Els jugadors de l’Espanyol, no li van perdre la cara al partit. Van aconseguir fer acular els jugadors blancs; van aconseguir que el públic madridista xiulés els seus jugadors ja que veien molt factible el gol de l’empat perico

 

Vam perdre, però vam perdre de la manera amb què hom se sent orgullós del seu equip.

 

Amb els plantejaments valents , però sense bogeries, del nostre entrenador Rubi, no trigaran a arribar els fruits. Dissabte al Bernabeu, només ens va faltar una mica de sort en la jugada en què Borja Iglesias, va estavellar la pilota al travesser i potser ens va perjudicar que Darder no fes el seu millor partit.

 

I sí, malgrat haver perdut al Bernabeu, i haver deixat escapar una ocasió immillorable d’haver-hi puntuat, em sento molt orgullós del meu equip, perquè jugant com vam jugar dissabte, no haurem d’esperar 22 anys més per a aconseguir-hi guanyar.

 

Jordi Príncep

Barcelona, 24 de setembre del 2018