6. feb., 2018

DUES PREGUNTES I UNA CONSTATACIÓ

DUES PREGUNTES I UNA CONSTATACIÓ

Primera pregunta. Per què el drenatge del nostre estadi, un dels més moderns i bonics d’Europa, va funcionar tan malament, ahir, en el derbi??? Només començar el joc, ja es va poder veure que hi havia veritables tolls d’aigua que dificultaven el funcionament normal del joc.

Segona pregunta. Per què els espectadors que ens trobem en el gol nord superior (sector penyes), vam haver d’entomar la pluja com si ens haguéssim trobat al descobert??? Durant tot el partit vam haver de suportar l’aigua que queia en vertical del sostre. Remarco això de vertical perquè si hagués estat una conseqüència del vent, l’aigua no hauria caigut damunt nostre en aquesta direcció. Va ser normal en aquella zona veure’ns als espectadors, en teoria sota cobert, veient el partit sostenint el paraigua o coberts amb impermeables. Ignoro si va passar el mateix en la resta de zones de l’estadi.

I una constatació. L’anomenada “batalla de les banderes”, s’ha de considerar perduda per part de la simbologia catalana.

Ahir, en el partit contra el Barça, un cop més es va poder constatar que una quantitat gens menyspreable dels nostres socis i aficionats, van convertir el nostre “aigualit” estadi, en l’escenari d’un enfrontament esportiu entre Catalunya i Espanya. Deixant ben clar que un dels principals motius pels quals són pericos, és exhibir banderes espanyoles, fer espanyolisme polític i manipular políticament el nom del nostre club.
Tot això malgrat la crida a despolititzar el partit que van fer, durant la setmana, el Col•lectiu BiB Roger de Llúria i la FCPE. Una crida que els exhibidors compulsius de banderes espanyoles, es van passar per l’arc del triomf.

Jordi Príncep
Barcelona, 5 de febrer del 2018