21. may., 2017

Reflexió

Darrerament tinc la sensació, vistes algunes intervencions d’excandidats a la presidència de l’Espanyol, que hi ha un sector de la seva massa social que es troba còmode, sent minoria amb relació a d’altres equips i que a més és tremendament sectària. Aquest sector de l’afició de l’Espanyol, actualment, no es troba còmode, parlen del club com si no hagués canviat res. Amb o sense raó, critiquen tot allò que pugui ser sospitós de tenir alguna relació amb el Barça. Ningú d’ells, recorda que qui va donar forma al Museu del F.C. Barcelona, es en Pablo Ornaque, antic soci i accionista de l’Espanyol, qui a causa de personalismes ja no el tenim entre nosaltres.
Reparteixen carnets de pericos bons i pericos dolents; els fa molta por que desaparegui aquell Espanyol ranci que enyoren. Els fa, també, molta por, que l’Espanyol, esdevingui un club modern, professional i plenament integrat a la societat catalana.
Jo vull un Espanyol gran, no vull que sigui un cau de personatges marginals i violents.
El nou propietari, el Sr. Chen Yang-Shen, potser encara no sap amb qui i amb que se la juga, però desitjo que miri vers el futur i no vers velles batalles que si és llest, no tornaran.
Ernest Vilches