13. mar., 2016

D'acord amb en Sergi Mas.

D’ACORD AMB EN SERGI MAS

 

Aquest matí a mida que m’endinsava en la lectura de l’article d’en Sergi Mas, titulat “El Barça”, m’hi he anat sentint més i més identificat.

 

Jo tampoc he entès mai aquesta mania que tenen alguns socis i aficionats pericos o periodistes afins al nostre club de no voler esmentar el nom del nostre màxim rival ciutadà i buscar a fi de no fer-ho els subterfugis que ell relaciona en l’esmentat encertat article. Sóc independentista i no em reca dir Espanya quan l’ocasió ho requereix.

 

Com l’admirat Sergi Mas no he acabat d’entendre mai aquesta màxima de no poder canviar de club amb què t’identifiques. Mai no he amagat, i això m’ha valgut moltes enemistats, insults i amenaces (de part dels falsos apolítics), que durant molts anys de la meva vida, he estat soci del Barça, fins que motius personals, que no vénen al cas a fi de no allargar aquesta carta, em van  portar a identificar-me amb l’Espanyol. Club del qual, orgullosament, en sóc soci des de fa uns quants anys.

 

I també com en Sergi Mas, mai no he utilitzat l’adjectiu “enemic” per a referir-me al club culer. I no ho he fet, ni ho faig, perquè aquest apel·latiu té, per a mi, genèticament pacífic, unes connotacions violents que no comparteixo gens.

 

Per a mi, el Barça, és el nostre màxim rival ciutadà, ni més ni menys. Que no és poc!!!

 

Jordi Príncep

Barcelona, 12 de març del 2016