3. feb., 2016

Un equip sense ànima.

 

 

UN EQUIP SENSE ÀNIMA

 

Fa molts anys que m’identifico amb l’Espanyol, la majoria d’aquesta anys en qualitat de soci, i em costa recordar una altra època en què trobar un equip tan mancat d’ànima i actitud.

 

El global de 12 a 0 del doble enfrontament de lliga contra el Real Madrid, és històricament vergonyós.

 

Els tres gols rebuts en els primer 16 minuts del partit jugat diumenge passat a l’estadi Bernabeu van deixar al descobert no sols la manca de competitivitat i dignitat professional dels nostres jugadors, sinó també, totes les misèries de l’actual plantilla.

 

Particularment en vaig tenir prou amb els tres primers gols i em vaig desconnectar del partit. Era insuportable veure com els nostres jugadors eren joguines trencades a mans dels jugadors del Real Madrid. Ni les baixes amb què encaràvem el partit ni l’astronòmica diferència de pressupost, poden justificar que el Real Madrid ens passés per damunt com una locomotora, sense trobar la més mínima resistència.

 

El desastre de perdre un partit per 6 a 0, pot passar una vegada per mil motius. Però quan es repeteix per segona vegada i contra el mateix equip denota una manca de preparació mental més que preocupant.

 

Amb tot això, un comença a entendre que les grades del nostre nou estadi presentin la gran quantitat de seients buits que presenten darrerament.

 

Cada vegada tinc més clar que Constantin Galca no era la solució a la discreta temporada que estava efectuant l’equip sota la mà de Sergio González. 

 

L’efecte Galca, només va durar dos partits. Va aportar l’eliminació del Llevant en la Copa del Rei i la victòria contra el Las Palmas en la lliga. Tampoc es va tractar de grans gestes. Per què enganyar-nos.

 

Diumenge passat al BernabeuGalca, va tenir l’estranya habilitat de carregar-se moralment dos porters amb una sola i inesperada decisió. Es va carregar Pau per haver-lo enviat a la banqueta fent-lo culpable de tots els mals defensius patits fins al moment, i es va carregar Arla per haver-lo fet debutar en l’infern del Bernabeu, després d’haver participat només en un entrenament amb l’equip.

 

Som el tercer equip més golejat de primera; un dels menys golejadors i la imatge de tristesa, apatia i manca de competitivitat del nostre equip no albiren res de bo.

 

Encara hi som a temps. Cal reaccionar JA!!!

 

Jordi Príncep

Barcelona, 2 de febrer del 2016