22. ene., 2016

Nos temps al nostre Club

 

NOUS TEMPS AL NOSTRE CLUB

 

Avui dia 21 de gener del 2016 s’ha presentat el nou consell d’administració de l’Espanyol, presidit pel Sr. Chen Yansheng.

 

En l’acte de presentació hi ha hagut tres circumstàncies que m’han agradat sobremanera. La primera que el nou conseller de seguretat, el Sr. Mao Ye Wan, en les seves intervencions ha utilitzat d’una forma fluida tant l’idioma català com el castellà. La qual cosa, per altra banda, no és d’estranyar si tenim en compte que el Sr. Ye Wan, ja fa més de 10 anys que viu a Catalunya.

 

La segona ha estat la promesa (que espero que no l’hagi fet de cara a la galeria), que ha fet el Sr. Chen d’aprendre la llengua catalana al més aviat possible.

 

I la tercera quan el mateix Sr. Chen, ha dit que volia modernitzar el club. Espero que no se li escapi que la modernització del club, passa per assumir sense complexos la seva catalanitat i, sense necessitat d’entrar en política, fer un compromís clar amb la llengua i la cultura catalanes i que també passa per neutralitzar tots aquells individus feixistoides que no dubten a utilitzar la violència contra qui pensa diferent que ells i que tenen una concepció diferent del model de club i aquells que manipulen el nom del club a fi d’imposar i exhibir el seu espanyolisme polític.

 

El dia abans (ahir dia 20), va tenir lloc l’emotiva roda de premsa en què el fins ara president Sr. Joan Collet, s’acomiadà del seu càrrec davant dels mitjans de comunicació i d’altres persones convidades o que van voler fer costat a en Joan Collet en el seu comiat.

 

Sempre he defensat, tant personalment com en la meva qualitat de vocal del Col·lectiu Blanc-i-Blau Roger de Llúria, que en Joan Collet mereixia seguir en el consell com a premi a la seva encertada feina com a president del club en uns anys terribles marcats per una economia de guerra.

 

Em va sobtar, i molt, que en acte de comiat, no hi fos present el Sr. Daniel Sánchez Llibre, ell sabrà els motius d’aquesta absència, però crec que el seu deure era el d’acompanyar en el seu forçat adéu a qui el va succeir en el càrrec.

 

Moltes gràcies per tot Joan!!!

 

Jordi Príncep

Barcelona, 21 de gener del 2016