12. ene., 2016

Jo sóc minoria I què?

LA TRANSVERSALITAT Gràcies a la JGA de l’any 2013, hom va poder visionar un sector del nostre club més que inèdit, ocult entre les lluites fraticides pròpies i exclusives del nostre club. L’inici del procés català apunta que també caldrà sumar tots els sectors i l’esportiu n’és un. Ara ningú dubta que és possible ser de l’Espanyol i independentista. Ningú no qüestiona que el número 1 d’ERC sigui castellanoparlant i perico. Això fa que aquella càrrega moral que sempre hem portat a l’esquena els socis i aficionats pericos no sigui tan pesada. S’ha acabat tanta justificació per sentir el que sentim. S’han acabat els complexos!!! Qui no recorda “club de xarnegos, crits d’Epañó, Epañó, club de fatxes” i tantes delicadeses que ens han penjat??? La lliga espanyola és un club d’amics. Dos s’ho mengen tot; 2 o 3 més juguen a fer creure que poden i la resta fan el trist paper de mers comparses. És un autèntic negoci de sentiments i els petits no hi compten. Com un club petit com el nostre ha tingut la gosadia de tutejar “el gran amo” i a més donar alguna puntadeta??? El país corre perill de donar carnets de bons i dolents catalans. Que no serà el futbol!!! Gràcies a la transversalitat, podem dir: som catalans i som pericos!!! Sí, som una meravellosa minoria. Piqué, a desgrat teu ho som. El pensament únic ja sabem on és!!! Sembla que no tenim dret ni a l’empat!!! Què faria el Barça sense el seu Real Madrid??? Respecte al diferent, al modest, al que somnia!!! Prou de manipulacions des dels mitjans i des dels poders!!! Jo sóc minoria i què???

Ernest Vilches Rull

Soci i accionista.