29. abr., 2015

Susana Navarro, Vocal Penya Blanc i Blava de Torredenbarra.

Bon dia a tots/tes,
Després de deixar q em baixés una mica el suflé del derby i les conductes q al camp és van produir, ara ja no vull callar per més temps.
No voldria q el meu escrit quedi com una queixa més, de les q he anat llegint a diferents mitjans. 
Solament demano reflexió.
La curva, la juvenil, els sectors del camp, tots tenim dret a anar animar al nostre RCDE Espanyol amb llibertat, amb les nostres mans, amb les nostres bufandes, les nostres samarretes, però sobretot amb actitud, actitud q es te quan es comparteix un mateix sentiment extraordinari com es el que sentim x l,espanyol.
Demanem al nostre equip q guanyi la copa o la lliga o q estigui dintre la champions i més. ..I a nosaltres??? Q se,ns demana a la afició??? Q animem q anem al camp, i l. lusió i respecte.
Q complim??? Nosaltres els aficionats ben poca cosa, no trobeu???

El dissabte pasat com altres cops, vaig haver d posar algú en el meu lloc d feina per no perdrem el partit i contenta cap el camp jo.
Bon dinar entre companys, samarretes a la pell i orgull, orgull perico. No vaig veure el partit, vaig pasar vergonya, estupefacció i por.
Insults, gestos, crits q res tenien a veure amb el derbi català.
I amenaces directes d, un q, igual es deia Joan, com es podia dir Pepe, no era el únic. 
Ja fa dos partits q mho planteixo. ..Ara al club li és igual ja q queden dues jornades...Però la propera temporada igual ni renovo i el fet és ben clar, he pasat per dos tumors de mama en 4 anys i tant sols tinc 42 anys i he lluitat molt per continuar vivint, més de mitja dotzena d,operacions, quimios i ràdioterapia quasi poden amb mi , però no i ara...ara no me la jugare jo xq uns quants ( i no pocs)intolerants en un atac de ferotge ràbia em foti una punxada, o un mal cop i em deixi malmesa al.legant després ell i el seu abocat, q anava sota l,efecte d vagi a saber vostè quina droga o alienació mental. No vull ser una màrtir d, aquests q d tant en quan deixa a un pare o mare o fill o avis o germans tocats d per vida.
Per tant demano al club q fasi tot el possible i més i garanteixi la seguretat dintre i als voltants del camp, també a la seguretat q contracta, també a les policies encarregades autonòmiques, nacionals...
I un prec o reflexió jo crec q les banderes no són les q fan mal si no els odis q portem a dintre, irracionals del tot, a mi cap d,elles m,ofenen independentment del q jo sento per la meva terra.
Respecto la teva bandera, i tu la meva???

No pot ser q allò q ens agrada a tots dos x igual, en aquest cas l,espanyol, no sigui un lligam afectiu i q no em miris com un germà i si com un enemic.
Jo vull una altre cosa...Tots em de signar la pau i la llibertat de pensament.
Si us plau es un crit ben fort el q faig.