OPINEU/OPINEM.

20. abr., 2018

NOU FRACÀS A CASA

Encara no fa tres hores que l’Espanyol ha patit una nova sotragada en un partit jugat a casa seva. Ha estat contra l’Eibar i ha perdut 0-1, després d’un espectacle vergonyós d’impotència i d’indolència futbolística.

Algú del club, amb poder suficient, ha d’intentar evitar d’una vegada per totes que les grades de l’estadi de Cornellà/El Prat, tornin a presentar un aspecte tan pobre com el que presentaven avui (12.100 espectadors), en la segona pitjor entrada de la temporada. Senyors, cal tornar a fer trempar l’afició, cal aconseguir que el soci i aficionat tornin a tenir ganes d’anar a l’estadi. Un equip de primer nivell no es pot permetre tenir la pitjor assistència mitjana de públic de les lligues europees importants.

El nostre equip, necessita un “reset”, no pot malviure emparat en el fet que hi ha tres equips més dolents que nosaltres. No es pot competir amb dignitat quan en els darrers quatre partits, sols s’ha xutat 10 vegades entre els tres pals; dels quals, sis es van produir en un mateix partit (València). I quan en els darrers cinc partits no s’ha aconseguit foradar la porteria dels rivals.

I la fractura social que pateix el club, no es pot permetre una circumstància política com la que ha passat avui. Els responsables de la ILP Libertad de Elección Lingüística, han muntat una paradeta a l’entrada de l’estadi a fi de demanar signatures per a acabar amb la immersió lingüística en llengua catalana a les escoles de casa nostra.

Qui els ha donat el pertinent permís per a muntar la paradeta??? Si ha estat el club, em sembla intolerable i si ha estat l’ajuntament de Cornellà de Llobregat, el club ja triga a demanar a aquest ajuntament que no concedeixi aquesta mena de permisos que impliquen políticament el club i tant de mal fan a la seva imatge catalana. Tan malmesa arran del procés sobiranista que viu el nostre país.

Jordi Príncep

9. abr., 2018

BONA IMATGE A MESTALLA I UN VÍDEO POLÈMIC


L’Espanyol va perdre ahir a Mestalla (1-0), però a diferència de molts altres partits, jugats fora de casa, el nostre equip va deixar molt bona imatge, tot i que mancada de gol. Es va pasar del possible 0-1 (en el segon 20), en un gol anul•lat (discutiblement), a Gerard Moreno, a l'1-0 amb el gol de Rodrigo Moreno (minut 6). Em va agradar força Melendo, qui va demostrar que mereix ser titular pel que resta de temporada. Hermoso va deixar clar que ha superat el tràngol de la seva nefasta actuació al camp del Leganés. I em vaig mossegar les ungles, de ràbia, veient el recital d'aturades d'en Pau, sobretot a la primera part. La seva marxa, al Betis, serà el producte d'una nefasta gestió en la seva renovació, per part de tècnics i responsables del nostre club.

Per què no s'ha donat la cara com es va fer, ahir, a Mestalla,en tots els altres desplaçaments i algun partit a casa???

Aquesta sensible millora en el joc de l’Espanyol, va coincidir amb l’absència a la banqueta, per una infecció vírica, de l’entrenador QSF. Aquí deixo aquesta dada i que cadascú en tregui les seves pròpies conclusions.

Pel que fa al polèmic vídeo promocional de la ciutat de Barcelona (publicat a Youtube, sota el patrocini de l’Ajuntament de Barcelona), en què hi apareixen imatges referides al Barça, mentre, un cop més, s’ignora crec que injustificadament el nostre club, diré que a hores d’ara, l’Espanyol té la seva seu social a la ciutat de Cornellà de Llobregat. Què esperen els responsables del club a subsanar aquesta circumstància que pot servir com a excusa a l’ajuntament barceloní???

Jordi Príncep
Barcelona, 9 d’abril del 2018

28. feb., 2018

RESPONC AL SR. GARCÍA PONT

Em refereixo a les declaracions del nostre vicepresident, Sr. Carlos García Pont, arran de les agressions que van patir, al final del partit, disputat al nostre estadi, entre l’Espanyol i el Villareal, per part d’un espectador que brandava una bandera espanyola, contra un senyor que exhibia una bandera estelada (cella trencada), i el seu pare de 84 anys (fractura a les costelles).

El Sr. García Pont va dir que l’estadi de Cornellà/El Prat, és un estadi segur. No seré jo qui li digui que no, però aquesta seguretat no és pas certa quan parlem de les immediacions de l’estadi, on podria explicar-li alguna agressió patida per algun perico portador d’una bandera estelada.

També vull explicar-li, que no sé on estava ell per aquelles èpoques, però que fa més de 25 anys, en el vell i enyorat estadi de la carretera de Sarrià, eren ben normals les agressions a espectadors que exhibien banderes estelades. Components de Brigadas, que aleshores tenien patent de cors i de mobilitat lliure en aquella instal•lació, perseguien i agredien tot aquell que gosés exhibir, com no, una bandera estelada. I si era necessari bellugar-se des del gol sud, que ocupaven, fins a l’amfiateatre, doncs ho feien, sense cap mena de dificultat.

I més tard a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Montjuïc, per exemple, en una eliminatòria contra el Werder Bremen, corresponent a l’Europa League, vaig poder veure de ben a prop com un individu que penjava una enorme bandera espanyola, vantava un cop de puny, a un espectador que anava acompanyat d’un nen, i que es va atrevir a retreure-li el fet.,

Sr. García Pont, després de tot això, segueix pensant que les instal•lacions del nostre club, són segures per a tothom???

Si vostè ho creu convenient, m’ofereixo a explicar-li tots aquests fets i d’altres de similars personalment.

Jordi Príncep
Barcelona, 25 de febrer del 2018

6. feb., 2018

DUES PREGUNTES I UNA CONSTATACIÓ

Primera pregunta. Per què el drenatge del nostre estadi, un dels més moderns i bonics d’Europa, va funcionar tan malament, ahir, en el derbi??? Només començar el joc, ja es va poder veure que hi havia veritables tolls d’aigua que dificultaven el funcionament normal del joc.

Segona pregunta. Per què els espectadors que ens trobem en el gol nord superior (sector penyes), vam haver d’entomar la pluja com si ens haguéssim trobat al descobert??? Durant tot el partit vam haver de suportar l’aigua que queia en vertical del sostre. Remarco això de vertical perquè si hagués estat una conseqüència del vent, l’aigua no hauria caigut damunt nostre en aquesta direcció. Va ser normal en aquella zona veure’ns als espectadors, en teoria sota cobert, veient el partit sostenint el paraigua o coberts amb impermeables. Ignoro si va passar el mateix en la resta de zones de l’estadi.

I una constatació. L’anomenada “batalla de les banderes”, s’ha de considerar perduda per part de la simbologia catalana.

Ahir, en el partit contra el Barça, un cop més es va poder constatar que una quantitat gens menyspreable dels nostres socis i aficionats, van convertir el nostre “aigualit” estadi, en l’escenari d’un enfrontament esportiu entre Catalunya i Espanya. Deixant ben clar que un dels principals motius pels quals són pericos, és exhibir banderes espanyoles, fer espanyolisme polític i manipular políticament el nom del nostre club.
Tot això malgrat la crida a despolititzar el partit que van fer, durant la setmana, el Col•lectiu BiB Roger de Llúria i la FCPE. Una crida que els exhibidors compulsius de banderes espanyoles, es van passar per l’arc del triomf.

Jordi Príncep
Barcelona, 5 de febrer del 2018

27. nov., 2017

SOBRE EL CLUB DE L’EQUIDISTÀNCIA

Faig referència a l’article d’en Manel Rodríguez, publicat en aquesta publicació, ahir dissabte (25-11-18), sota el títol El Club de l’Equidistància.

http://www.diariolagrada.com/noticias/opinion/club-equidistancia_27313.html

Felicito el seu autor perquè l’encerta plenament. Hi descriu a la perfecció el mediocre moment que està vivint el nostre el nostre club en tots els aspectes. Tant en l’àmbit esportiu com en el social.

En l’àmbit esportiu, estem vivint en la més pura mediocritat. Som un dels equip menys golejadors de la primera divisió, el nostre joc lluny de divertir-nos, fa dormir les ovelles, originem molt poc perill sobre la porteria rival, les ocasions de gol creades pels nostres jugadors, en tots els partits, es poden comptar amb els dits d’una mà i encara en sobren, en la classificació ens belluguem en terra de ningú, més a prop de la part baixa de la taula que de la zona noble.

I en l’àmbit social, com molt bé denuncia en l’article en qüestió en Manel Rodríguez, el club intenta viure en la més timorata de les equidistàncies. Això sí, donant l’esquena, amb la seva imparcialitat, a les institucions de govern catalanes. Unes institucions que quan el nostre club els demani un millor tracte, faran bé de recordar-los com els ha donat l’esquena quan més necessitaven del seu suport institucional.

Una imparcialitat política que com també molt bé descriu l’autor de l’article, sols ha acontentat el sector més políticament “españolista” de la nostra afició.

Jordi Príncep

Barcelona