OPINEU/OPINEM.

30. sep., 2019

ALGÚ S’HA CONFÓS I L’HEM CONFÓS

 

Quan el club decideix fer fora Quique Sánchez Flores i jugar la carta Gallego, l’equip sabia què volia, el van fer fora i ho vàrem guanyar quasi tot.

 Quan Rubi planta l’Espanyol, som a Europa, l’equip funciona i juguem la mateixa carta. I la realitat ens posa de peus al terra.  Gallego no està preparat per a dirigir el primer equip. Ells ho saben, però surt baratet i esperen que soni la flauta. Gallego ple de bona voluntat, no deixa de repetir que ha de trobar la “tecla” i que pot tirar això endavant.

 L’Espanyol en aquests moments és un vaixell a la deriva i l’han deixat sol agonitzant dos partits més. 

Encara que se n’acabi sortint, necessitem un revulsiu. Cremaran Gallego fins al final. 

 La direcció esportiva està donant una imatge d’irresponsabilitat molt gran. Ells (Rufete i Perarnau aquest desaparegut), també han de marxar. Gallego ha vist fet realitat el seu somni i aquest somni ha esdevingut malson.

 O canviem o linfern el tenim a tocar.

Ernest Vilches Rull

4. sep., 2019

Sóc un desarrelat

Després d'un dia (ahir dia 29), en què la CCMA es va comportar amb total professionalitat amb l'Espanyol; va transmetre el partit contra el Zorya d'Ucraïna per TV3, mentre que relegava el sorteig de la Champions League, en què un dels protagonistes era el Barça, al canal temàtic esportiu Esport 3 i anunciava la transmissió al dia següent (avui), en directe (per Esport 3), del sorteig de la fase de grups de l'Europa League; va arribar la nit i va espatllar-ho tot. En el programa Manual de Supervivència de TV3, una de les protagonistes, situada a l'entrada de l'Estadi del F.C. Barcelona deia: "Si et vols integrar (al país), fes-te del Barça. 

Un cop vista i escoltada aquesta bajanada, arribo a la conclusió que jo sóc un desarrelat i un traïdor a la pàtria, ja que no sóc del Barça. Sóc i ho dic ben alt, clar i amb orgull de l'Espanyol de Barcelona!!!

19. ago., 2019

METAMÒRFOSI

Més de 13.000 persones van assistir ahir (15-8), al partit de tornada de la segona prèvia de l’Europa League contra el Luzern F.C. Una eliminatòria que l’Espanyol tenia coll avall després del 0-3 del partit de tornada. Cal tenir en compte que el partit es jugava un 15 d’agost en ple període vacacional.

A més l’Espanyol no va sortir a especular, ans al contrari, i tot i sortir a jugar amb algun jugador dels considerats reserves, va sortir a esvair qualsevol tipus de dubte que hi pogués haver. Així al minut 3 ja havia marcat el primer gol. A la segona part van jugar, amb força encert, alguns jugadors procedents del B, sense que el joc de l’equip se’n ressentís.

Anteriorment, el club, sota la meva opinió, va obrar a la perfecció en el traspàs de Mario Hermoso a l’Atlético de Madrid. Tenint en compte que el jugador volia marxar i que la temporada vinent, acabava contracte i hauria marxat sense deixar ni cinc de calaix, va fer una molt bona operació.

I què dir del traspàs de Borja Iglesias “el Panda”??? El club ha forçat el Betis a pagar fins el darrer euro de la clàusula de rescissió, xifrada en 28 milions.

Després de tot això, algú pot negar que l’Espanyol ens l’estan, feliçment, girant com un mitjó???

Acabo aquesta carta dirigint-me al propietari del club per a dir-li: “Que bueno que viniste Mr. Chen!!!”

Jordi Príncep

22. may., 2019

Opinió:
BALANÇ D’UNA EXCEL·LENT TEMPORADA

La temporada que va acabar el passat cap de setmana, per l’Espanyol va començar molt bé. L’equip feia un futbol vistós, la seva seguretat defensiva i el bon balanç ofensiu van col·locar l’equip en les primeres posicions de la classificació. Fins i tot en algunes jornades va optar, si guanyava el seu partit, a ocupar alguna de les dues primeres posicions.

Però en el segon terç de la competició, l’equip va patir una preocupant davallada en el seu nivell de joc. Es van empatar o perdre partits de forma lamentable. Partits en què el nostre equip s’havia posat per davant en el marcador però de què inexplicablement no se sabia conservar o ampliar els avantatges obtinguts.

Així, poc a poc, el nivell de joc de l’Espanyol anava empitjorant i tant l’equip com principalment els socis i aficionats començàvem a mirar, primer de cua d’ull i després descaradament, les maleïdes posicions de descens. En una sèrie de 10 partits, sols es van sumar 4 punts.

Començaven els dubtes sobre la feina de l’entrenador Rubi, fins i tot hi havia qui sense manies en demanava la seva destitució.

Sortosament l’àrea tècnica del club,mai no va perdre els nervis ni va escoltar aquells cants de sirena.

Així vam arribar, al mes d’abril, el partit que ens enfrontava, a Montilivi, al Girona. Un partit que es va guanyar 1-2 i va significar el rellançament de l’equip blanc-i-blau.

Arran de la victòria a Girona, l’equip ja no va perdre cap partit dels que restaven per al fi de la competició.

El fermall d’honor de la, per a mi, excel·lent temporada, va tenir lloc dissabte passat al nostre estadi amb un triomf sobre la Real Sociedad. Triomf que combinat amb la derrota de l’Athletic Club a Sevilla, ens classificava en 7a posició, amb 53 punts i ens permetrà jugar la pròxima edició de l’Europa League. 12 anys després l’equip torna a Europa!!!

La pròxima temporada serà dura. Caldrà jugar tres eliminatòries prèvies de la competició europea, abans d’entrar en la lligueta de grups, la qual cosa farà que la pretemporada i la preparació de l’equip quedin absolutament alterades.

Cal esperar que els tècnics del club i el seu president-propietari, ho tinguin tot en compte i sàpiguen mantenir la columna vertebral de l’equip i que la temporada vinent passi d’excel·lent a excepcional.


Jordi Príncep
Barcelona, 21 de maig del 2019

18. may., 2019

AVI PERQUÈ SOM DE L'ESPANYOL???
Perquè el meu para em va inculcar la passió per uns colors el Blanc i el Blau, perquè som diferents que no millors, perquè jo vaig seguir l'exemple d'ell amb el teu para i els seus germans. Perquè ningú que no sigui perico entendrà el que dic. No guanyem Champions, Uefas, alguna Copa del Rey i celebrem el gol de Coro com si haguéssim guanyat un títol. Perquè tot i això reivindiquem que som un Club modest però molt gran i tenim 119 anys d'història. Perquè el menyspreu de molts ens fa més forts. Avui hem recordat els que ja no hi són. Per això i moltes més coses som de l'Espanyol. Avui som feliços, gaudiu. El que no ho entengui , no serà dels nostres.
AVI PERQUÈ SOM DE L'ESPANYOL: Perquè som la Força d'un sentiment.

Ernest Vilches Rull