OPINEU/OPINEM.

5. nov., 2018

TV3 I LA 2A B

 

Olot-HèrculesCastelló-Lleida o el mateix At. Baleares-Espanyol, són alguns dels interessants partits programats per a la jornada d'avui a a 2a B. Però no, no us equivoqueu pas, cap d'aquests partits ha estat el triat per TV3, a través del seu canal esportiu Esport3, per a ser transmès. Han  triat el Barça B-Ebro.

 

Ja cansa, fot molta mandra, haver de denunciar tan sovint el servilisme barroer i llagoter de TV3, vers el Barça que malgrat la seva grandesa no deixa de ser un club esportiu privat, mentre que els canals de la TV catalana els paguem, via impostos, tots els ciutadans de Catalunya. 

 

D'una manera sibil·lina Esport3, ens està intentant injectarper la vena quasi tota la temporada del Barça B. Tan difícil és que TV3 entengui que es tracta d'una TV pública i no d'un canal privat al servei del Barça. I tan difícil és que entenguin, que per sort, no tothom de Catalunya és del Barça. Que hi ha televidents dels seus canals que són d'altres equips catalans???

 

Jordi Príncep

4 de novembre del 2018

29. oct., 2018
29. oct., 2018
28. sep., 2018

CARLES CANUT IN MEMÒRIAM

 

Vaig conèixer en Carles Canut a través del seu mític i entranyable personatge Rafeques que interpretava en el programa Vostè Jutja de TV3. 

 

Personalment el vaig conèixer el dia del casament de l’enyorat amic Norbert Gaspar del desaparegut Blanc i Blau. Vàrem estar parlant a bastament tant de l’Espanyol com de les nostres idees polítiques que eren coincidents. Vàrem establir una bona relació.

 

A partir de llavors quan anava al teatre a veure una obra en què ell hi intervenia, procurava saludar-lo a la sortida.

 

Com a membre del Col·lectiu BiB Roger de Llúria, vaig tenir l’honor, junt amb l’Ernest Vilches, president del col·lectiu, de fer-li entrega del I Premi Perico Almogàver per una vida de defensa i difusió de l’Espanyol en tots els àmbits. El lliurament va tenir lloc, a petició d’en Carles, en el vestíbul del Teatre Romea del qual n’era llavorsdirector de la Fundació. Hi va assistir, també, l’aleshoresdirector de La Grada en Josep Sánchez qui va ser l’encarregat de fer les oportunes fotografies. Aquesta va ser la voluntat d’en Carles Canut.

 

Ara un maleït càncer se’ns l’ha endut. El trobaré, el trobarem a faltar. Trobarem a faltar una gran persona, un excel·lent actor i un home enamorat del Pallars Sobirà que el va veure néixer.

 

Demà, els seus amics l’acomiadarem en el Tanatori de les Corts. Serà un adéu emocionat. I li direm que no l’oblidarem mai.

 

Estic segur que allà on vagi, li garantiran “un judici com cal” i que quan hi arribi amb la seva bonhomia deixarà anar: Salut i Espanyol, Endavant les atxes!!!

 

Jordi Príncep

Barcelona, 28 de setembre del 2018

23. sep., 2018

 

ORGULLÓS DEL MEU EQUIP

 

Sí, és cert, l’Espanyol va tornar a perdre al camp del Real Madrid i ja fa 22 anys que no hi guanyem

 

Això no obstant, hi ha dues formes de perdre un partit de futbol.  Una és l’habitual amb què el nostre equip ha perdut els partits al Santiago Berrnabeu, sense lluitar, sense quasi oposar resistència, en resum fent pena.

 

Però enguany, tot ha estat diferent. Quan el Real Madrid va marcar el seu gol, un gol que sense VAR potser no hauria pujat al marcador, el partit q diferència dels altres anys, no es va acabar, l’actitud dels nostres jugadors ens feia tenir esperances d’aconseguir quelcom de positiu de l’imponent estadi madridista.

 

Els jugadors de l’Espanyol, no li van perdre la cara al partit. Van aconseguir fer acular els jugadors blancs; van aconseguir que el públic madridista xiulés els seus jugadors ja que veien molt factible el gol de l’empat perico

 

Vam perdre, però vam perdre de la manera amb què hom se sent orgullós del seu equip.

 

Amb els plantejaments valents , però sense bogeries, del nostre entrenador Rubi, no trigaran a arribar els fruits. Dissabte al Bernabeu, només ens va faltar una mica de sort en la jugada en què Borja Iglesias, va estavellar la pilota al travesser i potser ens va perjudicar que Darder no fes el seu millor partit.

 

I sí, malgrat haver perdut al Bernabeu, i haver deixat escapar una ocasió immillorable d’haver-hi puntuat, em sento molt orgullós del meu equip, perquè jugant com vam jugar dissabte, no haurem d’esperar 22 anys més per a aconseguir-hi guanyar.

 

Jordi Príncep

Barcelona, 24 de setembre del 2018