OPINEU/OPINEM.

7. jul., 2020

Demà dimecres se certificarà el descens del nostre equip a segona divisió i serà a casa del màxim rival ciutadà el Barça. Mai no han estat tan vergonyoses les altres ocasions. A l’última vaig plorar i l’equip moria per salvar la categoria. Aquest cop el descens serà humil·liant. Ho farem com a fanalet vermell. Just l’any de la commemoració del 120è aniversari d’un dels clubs més històrics de les lligues espanyola i europees. Un bon regal per a l’aficionat perico acostumat a tot tipus de dissorts.

No ho mereixem com a afició, però sí esportivament. Ens han enfonsat miserablement. Els culpables tothom sap qui són i és possible que Mr. Chen es torni a equivocar.

Enguany no ploraré!! No ho mereixen!! Apostaré per sigui insistint que l’Espanyol necessita algun tipus de refundació, tant en el camp social com en l’esportiu, conjuntament amb una modernització estructural. Necessitem professionals qualificats i que donin la cara sempre que sigui necessari. El Titànic s’enfonsa i els supervivents haurem de remar per portar-lo, de nou, al port en què mereix ser.

És tan clau la part social com l’esportiva. Comparteixo al 99,99% el comunicat de la FCPE. Cal que recuperem moltes coses perdudes, però crec que obliden esmentar la recuperació de la catalanitat i l’arrelament a la terra que el va veure néixer.

L’Espanyol Un Club Català de Futbol. Sempre!!!!
Ernest Vilches Rull
Soci,accionista i patidor!!!!!🦜⚪️🔵🔵⚪️

26. jun., 2020
24. jun., 2020
www.pericosonline.net

Opinió: Ernest Vilches Rull

L’ESPANYOL I LES PANDÈMIES

Molt abans de la Covid-19, l’Espanyol ja patia una pandèmia endèmica. Des de Glasgow no hem aconseguit tenir un equip amb aspiracions, cosa què ens va prometre mister Chen. Aquest club maltractat històricament per les anomenades famílies, esdevé un negoci lucratiu per a molts i perd l’essència, junt amb un cert maltracte cap a un soci fidel i combatiu que lentament es va desil·lusionant i allò que es va definir com La Força d’un Sentiment, no deixa de ser això, un sentiment que de mica en mica, va sent cada cop més minoritari.
La maleïda pandèmia ha posat la realitat damunt de la taula. Tebas i cia i la claudicació dels clubs han demostrat que els diners estan per damunt de tot. L’afició és secundària i els partits són esperpèntics, fins i tot amb grades “tunejades” que simulen un públic que no hi és.
L’Espanyol, per història, mereix molt més. L’esperança Chen no ha estat més que un suflé i quasi que no pot baixar més. Crides èpiques i desesperança jornada rere jornada. Han estat i són anys de mala gestió esportiva i lluites intestines que ens han portat fins aquí. No en tenim prou amb voluntats, necessitem realitats i potser la primera que patirem serà la de baixar a segona per mèrits propis. Començo a no reconèixer el meu equip. Abans moríem per la samarreta. La gran majoria dels jugadors pensen en el seu futur, mentre els altres estan deprimits davant el que ens espera.

Crec que Abelardo no és l’entrenador idoni per a l’actual Espanyol. Ell vol gladiadors i de Calleri només en tenim un. Tres entrenadors i l’orquestra desafina. El futbol és capriciós. Chen no es va assabentar de l’oferta bètica a Rubi i no va reaccionar convenientment. Després va marxar el Panda que, fins ara, ha aconseguit tres gols i nosaltres al pou.

En el proper partit el Betis pot rematar tot aquest despropòsit

L’afició perica està tocada i tot són propòsits. Tant de bo el miracle de la salvació es faci realitat.

Sempre Espanyol!!!

Ernest Vilches Rull

22. jun., 2020

 

REFLEXIONS EN EL DESCONFINAMENT

 

La pandèmia provocada pel coronavirus productor de la Covid-19, va caure sobre el món penyístic perico com una tempesta tropical. Així es van haver de suspendre, entre d’altres, tres dels actes als que tenia previst assistir. Em refereixo a la calçotada organitzada pels amics  de la Penya de Martorell, l’Aplec de Penyes que s’havia de celebrar a Avià, organitzada per la Penya Pericos del Berguedà i la mongetada dels amics de la Penya d’Argentona.  Espero que la temporada vinent aquests actes es puguin dur a terme i reviure amb ells els entranyables moments entre pericos i bons amics que caracteritzen aquests actes.

 

No vull oblidar que el Col·lectiu BiB Roger de Llúria, del qual em plau formar-ne part, vam haver de suspendre la concessió del 4t Trofeu al Perico Almogàver. Aviam si les circumstàncies sanitàries ens permeten l’any vinent reemprendre aquest acte.

 

Pel que fa a l’aspecte esportiu, en l’estranya represa de la lliga (per les múltiples prevencions de tipus sanitari i l’absència de públic en els partits), el nostre equip semblava haver retornat amb un altre caire. Amb una sensible millora tant en el joc defensiu com en l’ofensiu. Això ens va portar una victòria davant de l’Alavés i un brillant empat, a domicili, amb el Getafe. No obstant, després del lamentable partit jugat i perdut, al nostre estadi, dissabte passat enfront de la U.D. Levante, l’Espanyol s’ha col·locat a 5 punts de la salvació. Van reaparèixer les carències de l’equip en els aspectes que semblaven haver millorat.

 

Ara jo espero que passi el que passi d’aquí al final d’aquesta convulsa temporada, mai no es pugui dir que els jugadors de l’Espanyol no han fet els impossibles, amb la seva lluita, per a evitar el descens a segona divisió.

 

Jordi Príncep

Barcelona, 21 de juny del 2020

13. mar., 2020

IMATGE DEL CLUB

Des de fa temps una part de l’afició del nostre club, és la que exhibeix més banderes d’Espanya (moltes amb l’escut del club), de totes les aficions de la lliga espanyola, en els partits que juga l’Espanyol. Cosa què no ajuda gens a la integració del club en els sentiments de la societat catalana que el va veure néixer ja fa prop de 120 anys.

Li sembla bé al consell d’administració que l’Espanyol tingui la imatge de ser un reducte minoritari d’unionistes i de ser el club de futbol representatiu de l’espanyolisme polític a Catalunya??? És important que sàpiguen que vol ser el nostre club i quina imatge ha de projectar.

Curiosament aquest augment en l’exhibició de banderes espanyoles, coincideix amb la reducció important de la presència de símbols catalans.

A fi d’evitar que l’Espanyol doni aquesta imatge rància i carpetovetònica, és urgent que el club agafi les regnes de la situació i es posi al capdavant d’una nova edició del pacte de les banderes i que els únics símbols permesos en el nostre estadi siguin els blanc-i-blaus. El personal de seguretat hauria d’informar del pacte a tot aquell espectador que exhibeixi qualsevol altre símbol, convidant-lo a marxar de l’estadi si no compleix el que se li demana. Aquest tipus d’espectador va al futbol a animar l’Espanyol o més bé treu a passejar els seus símbols espanyols???

Aquest col•lectiu, pel bé del club, està, novament, disposat a renunciar a l’exhibició de qualsevol altre símbol que no siguin els blanc-i-blaus de l’Espanyol, com ja va fer en l’anterior ocasió que es va intentar aquest pacte de les banderes. Pacte que no va arribar a bon terme perquè una de les parts no el va complir, mentre que nosaltres vàrem fer-ho fins a les darreres conseqüències.

 

Jordi Princep
7 de març del 2020