OPINEU/OPINEM.

27. nov., 2017

SOBRE EL CLUB DE L’EQUIDISTÀNCIA

Faig referència a l’article d’en Manel Rodríguez, publicat en aquesta publicació, ahir dissabte (25-11-18), sota el títol El Club de l’Equidistància.

http://www.diariolagrada.com/noticias/opinion/club-equidistancia_27313.html

Felicito el seu autor perquè l’encerta plenament. Hi descriu a la perfecció el mediocre moment que està vivint el nostre el nostre club en tots els aspectes. Tant en l’àmbit esportiu com en el social.

En l’àmbit esportiu, estem vivint en la més pura mediocritat. Som un dels equip menys golejadors de la primera divisió, el nostre joc lluny de divertir-nos, fa dormir les ovelles, originem molt poc perill sobre la porteria rival, les ocasions de gol creades pels nostres jugadors, en tots els partits, es poden comptar amb els dits d’una mà i encara en sobren, en la classificació ens belluguem en terra de ningú, més a prop de la part baixa de la taula que de la zona noble.

I en l’àmbit social, com molt bé denuncia en l’article en qüestió en Manel Rodríguez, el club intenta viure en la més timorata de les equidistàncies. Això sí, donant l’esquena, amb la seva imparcialitat, a les institucions de govern catalanes. Unes institucions que quan el nostre club els demani un millor tracte, faran bé de recordar-los com els ha donat l’esquena quan més necessitaven del seu suport institucional.

Una imparcialitat política que com també molt bé descriu l’autor de l’article, sols ha acontentat el sector més políticament “españolista” de la nostra afició.

Jordi Príncep

Barcelona

16. oct., 2017

 

REFLEXIONS SOBRE “REFLEXIÓN Y PAZ

 

Que sí, que m’agrada com escriu el Sr José Manuel Olivánquan escriu de futbol i tanmateix trobo que no està gens encertat i peca de partidista quan es refereix al moment político-social del nostre país català.

 

En el seu article Reflexión y Paz del proppassat dilluns 9 d’octubre, manifesta la seva valoració positiva envers la postura falsament neutral (aquest adjectiu és meu), del nostre club davant del moment polític que estem vivint.

 

Jo crec que aquesta posició,dita, neutral, és prendre partit per l’immobilisme i una aclucada d’ull al sector més falsament apolític de la massa social. Una posició que ens allunya del sentir majoritari de la societat catalana, i que ens dóna una imatge de ser un reducte o ambaixada a Catalunya de l’extrema dreta més anticatalana i unionista.

 

 

 

Es manifesta favorable a fer acomplir les lleis, ell diu “con la ley en la mano”, doncs Sr. Olivan, quan les lleis són injustes hom pot desobeïr-les i lluitar per a aconseguir el seu canvi. Quan per la mateixa llei, aquest canvi, no és possible, sols resta la desobediència pacífica. Que és el que aquests dies estan fent molts ciutadans de Catalunya.

 

Parla també de xantatges. Sr. Olivan,li sembla poc xantatge, el practicat pel govern espanyol, que destinar a Catalunya més de 4.000 membres de la policia espanyola i de la guàrdia civil els quals el passat dia 1 van atonyinar brutalment persones d’avançada edat i arrossegar, pels cabells, dones indefenses (joves i grans),, amb la finalitat d’evitar que el poble català pogués practicar el més alt i sagrat dret de la democràcia. El dret a vot.

 

Jordi Príncep

Barcelona, 14 d’octubre del 2017

 

24. sep., 2017

Opinió:

FINS AQUÍ ARRIBO

Ahir (20-9-17),el govern espanyol va acabar d’una puntada amb l’autogovern de Catalunya, va atemptar contra drets civils i llibertats fonamentals, alhora que es carregava els pactes autonòmics de la transició, amb el seu assalt a la conselleria d’economia i d’altres instàncies de la Generalitat de Catalunya. Davant d’aquests greus fets, mentre la majoria de clubs històrics del nostre país feien públics comunicats de condemna, incomprensiblement, el nostre club, feia saber que no faria el mateix.

Un cop més, sota un fals apoliticisme que sols acontenta la part més rància i casposa de la nostra afició, l’Espanyol donava i dóna l’esquena a la nostra nació i deixa passar un nou tren que l’hauria reconciliat amb ella.

Si l’Espanyol vol ser un club, cada cop més residual a Catalunya (sols cal veure el pobre aspecte de les grades del nostre estadi partit rere partit), dominat per violents, anticatalans, feixistes o “bon vivants” que tot se’ls en fot , aquest no és el meu club.

Per dignitat no puc ser-ne soci!!!

Per això, si el club no rectifica la seva injustificable i covarda actitud, la temporada vinent no renovaré la meva qualitat de soci. En tot cas em faré el carnet RCDE Fan a fi de conservar-ne el número d’antiguitat.

I fins aquí hauré arribat.

Jordi Príncep (soci núm. 6779)

Barcelona, 21-9-17

25. jul., 2017

 


L’ESPANYOL AMB LA LLENGUA CATALANA


Amb molta alegria, ahir dia 24, em vaig assabentar que l’Espanyol i la Plataforma per la Llengua, coneguda com l’ONG del català, havien signat un acord, pel qual, sense discriminar cap altre llengua, el nostre club es compromet a prioritzar l’ús vehicular de la llengua catalana.


Sempre he defensat que l’Espanyol, sense entrar en política partidista, sí que s’ha de comprometre en la defensa i normalització del català.


Això, si no m’equivoco, és el que es desprèn de l’acord signat entre l’Espanyol i la Plataforma per la Llengua.


Malgrat tot, ràpidament les xarxes socials es van omplir de missatges contraris a l’acord, amb l’argument que el club s’estava posant en política.


Senyors, estem parlant de la promoció i normalització d’una llengua minoritzada i no pas de política!!!


Curiosament la majoria d’aquests comentaris estan redactats en llengua castellana, fet que es dóna sovint en les intervencions tant escrites com parlades dels falsos apolítics que s’aixopluguen en l’afició perica,que solen exhibir banderes rojigualdes en els partits que juga el nostre equip i que utlitzen únicament la mateixa llengua en els seus càntics i pancartes.


Aquests elements, potser, que d’una vegada per totes s’adonin que l’Espanyol és un club català i que per tant la llengua catalana hi ha de ser prioritària que no vol dir única.

Potser ara,  comencin a veure clar que estan mal situats i que pot haver arribat l’hora que deixin tranquil l’Espanyol, que deixin d’utilitzar-lo com a eina política i que si s’hi troben incòmodes, a 650 quilòmetres tenen un equip (vestit de blanc), on possiblement s’hi sentin més còmodes. De fet molts d’ells s’hi senten identificats i així ho demostren quan l’equip blanc, ens visita.


Jordi Príncep

28. may., 2017

IDIOMES


Observo, amb sorpresa no exempta d’un cert empipament que el nostre actual director esportiu Jordi Lardín, efectua les seves intervencions públiques en llengua castellana.


D’acord que respon en català, a qui se li adreça en aquest idioma, només faltaria!!!


Crec que cal tenir cura en aquests detalls que no trobo lògics en una institució catalana (com la nostra), amb 117 anys d’història.


No hem de donar munició a qui ens nega el pa i la sal de la nostra catalanitat. Lamentablement, de vegades, els donem la raó.


Dies enrere vaig adreçar un correu electrònic,al conseller-delegat del club, manifestant-li la meva opinió al respecte.


                            Jordi Príncep

                        Barcelona, 27 dre maig del 2017