OPINEU/OPINEM.

13. mar., 2020

IMATGE DEL CLUB

Des de fa temps una part de l’afició del nostre club, és la que exhibeix més banderes d’Espanya (moltes amb l’escut del club), de totes les aficions de la lliga espanyola, en els partits que juga l’Espanyol. Cosa què no ajuda gens a la integració del club en els sentiments de la societat catalana que el va veure néixer ja fa prop de 120 anys.

Li sembla bé al consell d’administració que l’Espanyol tingui la imatge de ser un reducte minoritari d’unionistes i de ser el club de futbol representatiu de l’espanyolisme polític a Catalunya??? És important que sàpiguen que vol ser el nostre club i quina imatge ha de projectar.

Curiosament aquest augment en l’exhibició de banderes espanyoles, coincideix amb la reducció important de la presència de símbols catalans.

A fi d’evitar que l’Espanyol doni aquesta imatge rància i carpetovetònica, és urgent que el club agafi les regnes de la situació i es posi al capdavant d’una nova edició del pacte de les banderes i que els únics símbols permesos en el nostre estadi siguin els blanc-i-blaus. El personal de seguretat hauria d’informar del pacte a tot aquell espectador que exhibeixi qualsevol altre símbol, convidant-lo a marxar de l’estadi si no compleix el que se li demana. Aquest tipus d’espectador va al futbol a animar l’Espanyol o més bé treu a passejar els seus símbols espanyols???

Aquest col•lectiu, pel bé del club, està, novament, disposat a renunciar a l’exhibició de qualsevol altre símbol que no siguin els blanc-i-blaus de l’Espanyol, com ja va fer en l’anterior ocasió que es va intentar aquest pacte de les banderes. Pacte que no va arribar a bon terme perquè una de les parts no el va complir, mentre que nosaltres vàrem fer-ho fins a les darreres conseqüències.

 

Jordi Princep
7 de març del 2020

23. dic., 2019

Opinió Ernest Vilches Rull.

És evident que estem patint la crisi més gran dels últims anys. S’hi sumen la crisi institucional i l’esportiva. A això, també, hi podem sumar la imatge que donen del club, alguns grups quan es desplacen per aquests camps de Déu, en qualitat de visitants. Aquest problema de la imatge del nostre club és endèmic.

Tothom té la solució i alguns “remenen la merda amb un bastó”. És evident que el president Chen “propietari del club”, no l’ha gestionat, de bon principi, amb l’encert que ho fa amb les seves empreses. Tot això dificultat per la distància entre ell i les seves persones de confiança. La bicefàlia entre Òscar Perarnau i Roger Guasch, no ha funcionat i la solució està per veure. L’un al carrer i l’altre degradat en les seves funcions. Això deixa en una sola persona tot alló que, fins ara, no ha funcionat.

Els mateixos que van apostar per Gallego i van gestionar la marxa de Rubi, a espatlles del president Chen i van avalar fitxatges de segona fila, continuen sent els qui ens han de treure del pou. L’afició crida a l’èpica: “pit i collons”, “si se puede”. El club està malalt i els símptomes es reflecteixen en el primer equip que és, amb diferència, el pitjor de la categoria.

Estem, com vulgarment es diu, amb els pixats al ventre. Les properes decisions marcaran per a bé o per a mal el nostre destí.

L’afició no fallarà, però fallaran ells???

Tots plegats han convertit un club històric, en un club sense una imatge pública creïble, amb un seguit de càrrec en qui ningú no creu.

L’Espanyol mereix quelcom millor.

2. dic., 2019

CAL REACCIONAR PER A SALVAR EL CLUB

 

 

Després de l'esperpèntica desfeta i actuació davant de l'Osasuna, la situació de l'Espanyol s'ha posat, si ja no ho estava, negra, molt negra. No es poden rebre quatre gols, a casa, quan t’hi'estàs jugant el futur.

 

Es va desaprofitar el fet d'haver-se avançat en el marcador i el de jugar contra 10 a partir de l1 a 2. Machín vaesclatar, contra els jugadors, al final del partit. Servirà de quelcom??? O encara enrarirà més l’ambient del vestidor que prou enrarit deu estar ja. 

 

Quan un club que es troba amb problemes,i com és el cas de l’Espanyol, ja ha gastat la bala del canvi d'entrenador què més pot fer???  

 

Alguns jugadors del nostre equip no estan donant la talla en aquests moments tan preocupants. 

 

Cal salvar l'Espanyol, però què hi podem fer nosaltres si ni directius, ni direcció esportiva estan encertats en les seves decisions??? A més a més, en la seva esbojarrada cursa cap a l'infern, els nostres jugadors sembla que vulguin establir un rècord negatiu de puntuació.

 

Sr. Chen, reaccioni, encara que només sigui pensant en la seva butxaca, eviti el drama del descens a segona!!!

 

I malgrat tot, una cosa està segura, bé sigui a primera o a segona, jugant l’Europa League o jugant la Copa Catalunya, els incondicionals pericos, els que hi som a les dures i a les madures, seguirem sent de l’Espanyol i anant a l’estadi encara que tots els antecedents diguin que difícilment veurem un bon futbol.

 

Jordi Príncep

Barcelona, 2 de desembre del 2019

 

 

30. sep., 2019

ALGÚ S’HA CONFÓS I L’HEM CONFÓS

 

Quan el club decideix fer fora Quique Sánchez Flores i jugar la carta Gallego, l’equip sabia què volia, el van fer fora i ho vàrem guanyar quasi tot.

 Quan Rubi planta l’Espanyol, som a Europa, l’equip funciona i juguem la mateixa carta. I la realitat ens posa de peus al terra.  Gallego no està preparat per a dirigir el primer equip. Ells ho saben, però surt baratet i esperen que soni la flauta. Gallego ple de bona voluntat, no deixa de repetir que ha de trobar la “tecla” i que pot tirar això endavant.

 L’Espanyol en aquests moments és un vaixell a la deriva i l’han deixat sol agonitzant dos partits més. 

Encara que se n’acabi sortint, necessitem un revulsiu. Cremaran Gallego fins al final. 

 La direcció esportiva està donant una imatge d’irresponsabilitat molt gran. Ells (Rufete i Perarnau aquest desaparegut), també han de marxar. Gallego ha vist fet realitat el seu somni i aquest somni ha esdevingut malson.

 O canviem o linfern el tenim a tocar.

Ernest Vilches Rull

4. sep., 2019

Sóc un desarrelat

Després d'un dia (ahir dia 29), en què la CCMA es va comportar amb total professionalitat amb l'Espanyol; va transmetre el partit contra el Zorya d'Ucraïna per TV3, mentre que relegava el sorteig de la Champions League, en què un dels protagonistes era el Barça, al canal temàtic esportiu Esport 3 i anunciava la transmissió al dia següent (avui), en directe (per Esport 3), del sorteig de la fase de grups de l'Europa League; va arribar la nit i va espatllar-ho tot. En el programa Manual de Supervivència de TV3, una de les protagonistes, situada a l'entrada de l'Estadi del F.C. Barcelona deia: "Si et vols integrar (al país), fes-te del Barça. 

Un cop vista i escoltada aquesta bajanada, arribo a la conclusió que jo sóc un desarrelat i un traïdor a la pàtria, ja que no sóc del Barça. Sóc i ho dic ben alt, clar i amb orgull de l'Espanyol de Barcelona!!!