27. jun., 2020

Culpables?!!!

Avui es confirma que tenim una part de l’afició que no mereix representar el nostre Club. L’amenaça i l’insult als jugadors és la seva única resposta cap a una situació desesperant. Aquesta cara, en tots els sentits, feixista, és la seva manera d’ajudar. Possiblement sigui un sentir entendible per més gent de la que voldríem creure; i l’expressió d’uns sentiments a flor de pell, castigats durant no només aquesta temporada, sinó que ja venen masegats de temps pretèrits. El que sí estar clar, és que aquesta no és la manera d’ajudar a un equip apàtic i erràtic, ni la solució a una crisi, ja no només esportiva, sinó també social i institucional.
Bona mostra d’això és que anem pel quart entrenador de la temporada. Aquesta situació no hi ha equip que l’aguanti. A algú li interessa fer-nos creure que els jugadors són els únics culpables! Però no senyors! No és ben bé així. Això ve de molt més enrere.
Centrant-nos però en aquesta nefasta temporada, bona part de culpa és del nostre President, que reconeixia no haver actuat amb celeritat al assabentar-se tard del tema Rubi. Quan es decidia dissenyar les línies mestres del tant esperat “retorn a Europa” amb una economia “de guerra” i un projecte esportiu en vies de l’obsolescència. Masses errors que s’han volgut tapar amb pegats, falses promeses o esperant la divina providència en forma de gol de Coromines al minut 92 de l’última jornada de Lliga.
De la promesa de jugar la Champions League, a 2a en tres temporades. Un presumpte projecte que ha tirat per terra les il·lusions d’una afició molt maltractada històricament. La solució, Rufete, és lamentable. Ell és un dels culpables, i sorprenentment, en un cop de timó, agafa la cadira de Tècnic per salvar al Club... fa riure la situació esperpèntica que estem generant nosaltres mateixos. Riure, per no plorar.
Tant de bo estiguem equivocats, però té molt mala pinta. Som un vaixell a la deriva, una nau sense rumb ni timó, però sobretot sense un comandant capaç de donar les ordres oportunes per redreçar el rumb.
Qui assessora a Mr. Chen? El mateix Rufete?! Qui ens ha de salvar? O qui ens vol destruir?
Que no ens facin mirar als aficionats i seguidors cap als jugadors com a únics culpables. Els despatxos estan plens de culpables i el silenci és la seva única solució.
Demanem una nova Junta Directiva, amb professionals capaços de dotar al club de les estructures necessàries per tornar al lloc que per història ens pertoca dins el futbol estatal. Demanem una mà dreta del President que sigui forta, capaç, que estigui al RCDE Stadium i no a mils de kilòmetres de distància, i que sigui valent per guiar a aquest, ja que considerem que Mr. Chen està massa allunyat, també físicament, de la realitat del futbol i del Club.
I amb aquest escrit no estem fent una crida a que surtin els habituals “àngels salvadors”, ni les famoses famílies..., un altre dels mals endèmics del nostre club. Sinó que es faci un front comú, valent i crític, unit tant sols pel Blanc i Blau i deixant de banda colors polítics, ideologies o pensaments. Una agrupació de persones decidides, compromeses i exigents amb la reestructuració i adequació del que és més que La Força d’un Sentiment o una Meravellosa Minoria, és una passió i un amor a uns colors per sobre de tot. En definitiva, fer de l’Espanyol un club modern i professional. Perquè sinó ens passarà allò que resa eI refrany castellà que diu que “de tanto que la quisimos, la matamos”. I haurem convertit el somni en malson.

Col·lectiu Blanc i Blau Roger de Llúria