La mort d'un pacte i la crisi d'un projecte

LA MORT  D’UN PACTE I LA CRISI D’UN PROJECTE

Ahir en el partit contra el Girona, va saltar pels aires, el pacte “només blanc-i-blau”, signat pel mateix club i els denominats agents socials (FCPE, APMAE, EL NOSTRE COL·LECTIUa, Penya Juvenil i Grada Canito / La Curva).

Hi ha un sector de la nostra afició que no ha volgut respondre a la crida d’exhibir en els partits del nostre club, sols símbols blanc-i-blaus. Amb total intransigència, han seguit exhibint banderes espanyoles. Algunes de les quals situades estratègicament a la vista de les càmeres de TV. Han demostrat, un cop més, que el bé del club els importa un rave. Que l’únic que els importa és el nom del club i manipular-lo políticament.

Davant d’aquesta obsessió de voler fer del club un reducte marginal de “españolismo político”, ahir, es van tornar a veure algunes estelades i banderes catalanes.

Estem retrocedint als temps més foscos de Sarrià i Montjuïc quan els Brigadas Blanquiazules es bellugaven per les grades amb total llibertat. Ahir un individu va arrencar una estelada que hi havia penjada en el segon pis del gol nord.

També, un vigilant de seguretat va comminar un membre del nostre col·lectiu a treure’s el llaç groc que portava. Obeint ordres de qui???

Ens permetem dir que el nostre club, és un club ferit de gravetat, tant en l’aspecte social com en l’esportiu. Sols cal veure, dies inoportuns de celebració a part, el lamentable aspecte de buidor que presenten les grades del nostre estadi partit rere partit.

Donar, institucionalment, l’esquena a les institucions catalanes i al sentiment  majoritari al país, està passant factura.

Van esdevenir patètics els xiulets que van sorgir des de diverses zones de l’estadi, quan els aficionats del Girona van cridar “llibertat, llibertat i independència” Si no t’agraden aquests crits, no els segueixis, però respecta’ls. On és la tolerància i el sentit democràtic d’aquesta gent??? Una situació que per primera vegada en molt temps, ens va fer sentir incòmodes i estranys en un lloc que considerem casa nostra.

En l’aspecte esportiu, amb la derrota d’ahir enfront del Girona, s’han encès tots els llums d’alerta. El Girona ens va donar un bany tàctic. Molt ben dirigits des de la banqueta. Tanmateix l’Espanyol és un fidel reflex de la desorientació i manca de crítica del nostre entrenador.

Baptistao i Piatti no s’assemblen en res als jugadors brillants de la temporada passada. Gerard Moreno, corre com un pollastre sense cap. No li arriba cap pilota en condicions. Ell mateix s’ho ha de fer tot. Ha de baixar a buscar pilotes al mig del camp. Sergi Darder que és un bon jugador, però no el cervell de mig camp que ens van voler vendre, s’ha diluït com un sucre en un cafè.

S’ha perdut la seguretat defensiva de la temporada passada. Els joves com Marc Navarro, Melendo i Marc Roca, s’han estancat en la seva progressió. Potser per culpa de la manca de confiança que reben des de la banqueta.

Ahir QSF, va haver de sentir els primers crits de desaprovació provinents de la grada i trobo que, encara, han trigat massa.

L’il·lusionant projecte de l’era Chen, està vivint la seva primera gran crisi. El millor de tot és que encara hi ha temps per a cercar solucions.

Col·lectiu BiB Roger de Llúria

13 de desembre del 2017