2. may., 2017

Carta al Club

 

Benvolgut Ramon, després de la ressaca del derbi, plouenles crítiques, a la sortida per la boca Joan Marcet (sector 213), a uns 50 metres, vaig tenir un incident molt desagradable.  Vaig escoltar: “Eh, Vilches”, m’aturo i la persona que havia cridat el meu nom, diu, “me das asco”, diversos cops; seguit de “eres un hijo de puta” La meva dona, que venia amb mi, em va estirar del braç i ell, aleshores, em va escopir. 

És molt trist que l’enemic el tinguem a casa, el comportament al camp diu molt poc del “señorio” que s’esmenta en un himne antic que alguns enyoradissos encara canten. 

Sé, que feu coses per a evitar aquests desagradables incidents, però, està vist que no és suficient perquè aquests energúmens, són com els xampinyons, tornen a sortir. 

Quantes multes pagarem o hem pagat per culpa d’ells???, i la nostra imatge és de les pitjors de primera divisió. Exigeixo al club accions contundents, no volem violència verbal amb el rival, fora puta Barça, això ja fot molta mandra i cansa!!!

I exigeixo seguretat per als socis normals que no pensem com aquesta colla d’ultras.

No entenc com els tracteu tan bé, ni perquè els doneu tantes oportunitats. Costen diners al club i fan de l’Espanyol un reducte feixista i violent. I sort que el de la pistola de fogueig era un aficionat culer i encara ho amaguen; si hagués estat en sentit contrari, ens haurien crucificat. 

Volem llibertat d’expressió tant a fora com a dins del camp, els violents no han de tenir cabuda en el nostre club. 

Sempre tindreu el nostre suport, però esperem que no us tremoli el pols, perquè ells seguiran, no volen el club, volen un EspaÑol que ja no existeix i resistiran mentre no actueu. 

Molta sort Ramon i moltes gràcies.

Ernest Vilches Rull