COMUNICATS

15. may., 2018

PROPOSTES PER A UN CLUB MILLOR.


1 – Aprofundir en la professionalització de totes les àrees del club

2 – Potenciació del futbol base i futbol femení

3- Política de fitxar jugadors amb bona progressió i evitar casos, per exemple, com els recents, d’en Gerard Moreno i Pau López.

4 – Establir una política de preus favorable a les penyes en general i als socis individuals en particular. Amb la finalitat de facilitar el retorn de tots els qui han marxat. Pel que fa a les penyes, caldria que el club tingués en consideració, aquelles que vénen de més lluny.

5 – Aprofundir en la política de preus per a pensionistes, aturats i infants.

6 – Aprofundir en els premis a qui assisteix assiduament a l’estadi.

7 – Establir relacions amb els col·legis de la zona a fi de crear afició envers el nostre club.

8 – Potenciar a través de les penyes el sentiment espanyolista a comarques.

9 – Unificació de la Grada d’Animació excloent, d’una vegada per totes, els violents de les grades del nostre estadi.

10 – Ser fidels al país i a la ciutat que ens van veure nèixer i a la seves llengua i cultura.
La llengua catalana, ha de tenir un ús preeminent (no exclussiu), en el nostre club.

11 – Tenir més presencia en la societat catalana i en les seves institucions.

12 – Aconseguir que els agents socials arribin a un nou acord en què els colors blanc-i-blaus siguin els únics que es puguin exhibir tant en el nostre estadi com en els desplaçaments.

13 – Codi de conducta per al soci i aficionat que castigui durament la violencia.

14 – Definir quin tipus de club volem.

15 - Fixar clarament els nostres objectius esportius. Tenint en compte que sense èxits no creixerem.

16 - Tenir un primer equip basat en el nostre planter i el fitxatge de jugadors que marquin diferències.

17 - Salvaguardar els ídols dels nostres socis i aficionats més joves que són el futur de la nostra afició.

18 – Creació d’una comissió que treballi en els aspectos socials del club.

19 – Nomenament d’una persona carismática que sigui l’ambaixador del nostre club a l’exterior.

20 – Oblidar-nos de temps passats i de persones que van provocar molts dels nostres mals actuals. Ens cal gent i saba nova.

Col·lectiu BiB Roger de Llúria
maig del 2018

14. may., 2018

Fa dos dias de la mort de l’expresident Julio Pardo, guanyador democràticament d’unes eleccions en quès’hi presentaven pesos pesats de l’espanyolisme. Meler, Hernández,Ornaque, etc. En definitiva, les famílies que tant de mal, històricament, ens han fet. La venda del camp de Sarrià es tornà una necessitat. Qui s’aprofitàde la situació del club??? Les maleïdes famílies!!! . Al capdavant de les quals, la família Lara. Era l’hora de recollir els rèdits. Va caure Sarrià i l’especulació immobiliària va fer més rics uns quants, i més pobre, encara més, el club.
La resta ja és sabuda. Montjuïc, Sánchez Llibre i el nou estadi de Cornellà/El Prat. Deutes, deutes i més deutes. La venda d’actius esportius ens va anar salvant. Som la Ventafocs de la que diuen que és la millor lliga del món. La posterior aparició de Mister Chen, va obrir grans expectatives a tots els pericos. Però com sempre la dura realitat s’imposà ben aviat. Nul·la gestió esportiva, nul·la gestió social i les dificultats econòmiques de Mr. Chen amb les seves empreses. Tot plegat , fa certa olor o potser pudor i és quan apareixen els oportunistes, aquells que sota el seu espanyolisme volen “assessorar” quelcom i que es presenten com “nous” personatges que no han tingut res a veure amb juntes anteriors. Suposem que es refereixen a consells presidits per Sánchez Llibre, Condal o Collet.

Javier Nart, Oliveró, Biern,López Fonta, etc, i un seguit d’oportunistes que, potser, busquen un lloc al consell o formar un sanedrí d’espanyolistes del passat. Diuen que es presenten per a ajudar-lo, però amb ells, la ruptura social serà un fet i ells són part del problema. No són la solució!!!. Esperem i desitgem que Mr. Chen, no escolti aquests cants de sirena, perquè són oportunistes que volen aprofitar l’avinentesa a fi de recuperar protagonisme, costi el que costi. Volen un club amb imatge rància i antiga que no s’adiu amb els temps que viu el nostre país i creuen que ara tenen una possibilitat d’aconseguir-ho. Creiem que per a assessorar el club ha de primar més la bona professionalitat que no pas ser un “bon perico”, ja que aquests “bons pericos”, o sigui les famílies, són els qui ens han portat a la situació actual.

Creiem que ja està bé d’escoltar les veus de sempre i que cal aconseguir un Espanyol fidel als seus orígens de club català de futbol, nascut a la Universitat de Barcelona.

Col·lectiu BiB Roger de Llúria
12 de maig del 2018

1. may., 2018

Els / les components del nostre col•lectiu, hem vist la convocatòria del Premi Perico de l'Any d'enguany i, també, n'hem vist la llista de candidats. Com a pericos ens hem sentit decebuts per la presència de determinats candidats i l'absència d'altres.

Què han fet per l'Espanyol personatges com l'Alberto Fernández Diaz, més enllà d'utilitzar-lo políticament??? I què han fet un col•laborador unionista com l'Ander Mirambell o el germà d'Álvaro Vázquez???

Com és que no hi són destacats pericos com el Gabriel Rufián o el Jordi Turull???

Ha estat la seva candidatura vetada pel fet de ser independentistes i per voler acontentar els unionistes???

També ens ha sorprès que sols hi hagi una candidata femenina, l’Araceli Pérez, actual presidenta de la FCPE i, segons la nostra opinió, la candidatura més encertada de les proposades pels organitzadors.

No sabem si La Grada encara és a temps d’esmenar les seves candidatures, però creiem que seria molt oportú que ho fes. Els responsables d’aquesta publicació haurien de tenir en compte que presentar segons quina candidatura i obviar-ne unes altres, ens allunya, com a club, de la pluralitat ideològica i social existents tant en el nostre club com en la societat catalana.

Col•lectiu BiB Roger de Llúria

24. abr., 2018

EL COL•LECTIU A MONTILIVI

Uns quants membres d’aquest col•lectiu, vam ser presents a l’estadi de Montilivi, seguint el nostre equip, en el partit que el va enfrontar al Girona i que, sortosament, va guanyar contra l’equip local.

Quan vam entrar a l’estadi i sobretot quan va començar el partit, ens vam sentir una mica incòmodes a causa del bon nombre de banderes espanyoles que exhibien alguns dels seguidors del nostre equip. Això no obstant i a desgrat d’alguna mirada de desaprovació d’algun dels seus portadors vers les nostres banderes (majoritàriament estelades blanc-i-blaves), tot es va desenvolupar amb plena normalitat. Per exemple, davant nostre hi havia un grup de seguidors pericos que no sols exhibien banderes espanyoles, sinó que en algun moment van entonar el conegut hit d’un insigne seguidor del Barça (Manolo Escobar), el pasdoble “Viva España”, i van mostrar sonorament el seu desacord amb els crits d’Independència i Llibertat que vam proferir en el minut 17,14 la immensa majoria del públic present a Montilivi; i malgrat això van conviure, amb total normalitat i respecte, banderes de Tabàrnia, espanyoles, catalanes i estelades.

Per què aquesta respectuosa convivència dels diferents símbols ideològics que es va esdevenir a Girona, ha de ser comentada com una excepció??? Per què no pot ser sempre igual tant a casa com a fora??? Per què els unionistes s’encaparren a insultar o agredir els pericos que hem decidit animar el nostre club exhibint banderes estelades???

El que sí volem denunciar és que al final del partit, molts dels seients de Montilivi tenien enganxats adhesius de la bandera espanyola amb l’escut del nostre club al mig.
També volem denunciar les accions vandàliques que va perpetrar un suposat i apolític seguidor espanyolista que es va dedicar a punxar les rodes de diversos vehicles aparcats a les immediacions de l’estadi gironí.

Amb tot això, quina és la imatge que dóna el nostre club en els desplaçaments???

Els importa això a aquests “falsos apolítics” seguidors de l’Espanyol???

Com a gens simpàtica anècdota, comentem que quan un dels membres del col•lectiu, desplaçat a Girona, va anar a buscar el seu cotxe, per tal de tornar a Barcelona, se’l va trobar amb un dels esmentats adhesius enganxat tot i que va ben identificat com a espanyolista ja que hi porta un adhesiu, ben visible, del perico. Però com que, també, hi porta un adhesiu del CAT,sembla en aquesta mena de gent hi pot més l’odi polític que el fet d’estar identificats amb el mateix equip de futbol.

Col•lectiu Blanc-i-Blau Roger de Llúria
24 d’abril del 2018

16. mar., 2018

MÉS VIOLÈNCIA AL FUTBOL

Encara tenim fresques a les nostres retines les lamentables imatges dels enfrontaments entre grups “ultras” de l’Athletic Club i l’Spartak de Moscou, en què va perdre la vida un membre de la ertzainza. I tot just ahir, dos membres de la policia basca van resultar ferits arran dels aldarulls provocats pels “ultras” del mateix equip basc i els de l’Olimpique de Marsella.

Aquest col•lectiu, es pregunta. Fins quan les autoritats competents permetran que el món del futbol sigui un refugi adient per a aquests elements violents???

Fins quan es permetrà que els camps de futbols i les seves immediacions siguin terrenys vedats a la gent pacífica???

Per què no s’evita, d’una vegada per totes, que aquests individus indesitjables viatgin acompanyant el seu equip als terrenys dels equips rivals???

Quan els estadis de futbol tornaran a ser un lloc segur per a anar-hi en família???

El nostre col•lectiu va penjar en el darrer partit al nostre estadi una pancarta en què es podia llegir:

NO A LA VIOLÈNCIA– RESPECTEU EL CLUB

Pancarta que intentarem tornar a penjar, sempre que puguem, com a denúncia d’aquests fets violents que sembla ningú té l’interès necessari per a erradicar-los.

Col•lectiu BiB Roger de Llúria
16 de març del 2018